Dragons

 

Els dragons sorgeixen amb força, com a soldats especialitzats, durant el segle XVII. En aquell moment la infanteria dominava els camps de batalla i la cavalleria dubtava entre les tàctiques tradicionals de càrrega amb arma blanca o bé l’adaptació i subsidiarietat de les armes de foc. Els dragons van ser concebuts com infanteria muntada. Mai van ser considerats una força de cavalleria. Simplement eren soldats d’infanteria que es desplaçaven amb rapidesa amb les seves muntures i que arribats al combat, normalment, baixaven del cavall per lluitar com qualsevol força d’infanteria reglada. Durant el segle XVIII les tàctiques practicades pels dragons van ser cada cop més similars a les de la cavalleria tradicional, essent un cas especial el de l'exèrcit anglès; ja durant la Guerra de Successió els dragons anglesos eren emprats com a força de xoc muntada i entrenada per a realitzar potents càrregues espasa en mà. Malgrat tot, per tradició, els seus uniformes i sous van seguir assemblant-se més als de la infanteria que no pas als regiments de cavalleria. L’uniforme constava de camisa, xupa, calces, mitges i casaca. Portaven, però, uns botins (polaines) ben resistents. Els sabatots eren com els de la infanteria. Al cap podien portar tricorni o gorres singulars amb pales i cucurulles decaigudes. L’armament dels dragons era, en principi, similar al de la infanteria, amb fusell, baioneta, caselina per la munició i espasa o sabre. Tanmateix el fet d’anar a cavall els dotava de major potència de foc, ja que al davant de la cella podien transportar dues pistoles llargues de les denominades d’arçó. Amb el temps, però, algunes unitats descanviaren el pesat i llarg fusell per la carrabina, una arma llarga més lleugera i manejable, que amb calibres inferior als del fusell permetia unificar la tipologia de munició.

Els dragons esdevingueren la columna vertebral de l’anomenada “Petita Guerra” juntament amb les forces d’infanteria lleugera derivades dels miquelets. Les muntures els permetien internar-se profundament en territoris enemics; i podien lluitar en tota mena de terrenys, inclosos els muntanyosos, ja que quan el terreny era difícil avançaven a peu i subjectant les muntures amb la mà. En el territori català les tropes borbòniques van utilitzar profusament regiments de dragons per atacar els territoris muntanyencs de l’interior i per sembrar el terror entre la població civil.

Imatge: Regiment reial de Dragons anglesos. Comandada per Lord Raby, aquesta unitat va participar en totes les campanyes que les tropes angleses disputaren a Catalunya (Il.lustració F. Riart).