Personatges

L'arxiduc Carles d'Àustria (1685-1740)

L'arxiduc Carles d'Àustria l'1 d'octubre de 1685 a la cort imperial de Viena i va ser el segon fill de l'emperador Leopold I i de la seva tercera esposa Elionor del Palatinar-Neuburg. Per la línia paterna era nét de l'emperador romanogermànic Ferran III i de la infanta Maria Anna d'Espanya, i per línia materna de Felip Guillem I, elector palatí i de la landgravina Elisabet Amalia de Hessen-Darmstadt.

Quan va morir el rei Carles II sense successió el 1700, l'arxiduc Carles era el candidat a la corona, però Carles II va testar a favor de Felip V d'Anjou, nét del rei Lluís XIV de França i besnét de Felip IV de Castella. Per aquest motiu s'inicià la Guerra de Successió Espanyola.

En 1705, l'arxiduc Carles va embarcar amb un exèrcit aliat a Lisboa en direcció al Mediterrani. Es va aturar a Altea, on va ser proclamat rei. Mentre, a la plana de Vic, escamots armats barraven el pas a l'exèrcit borbònic. El 22 d'agost de 1705 la flota de l'Arxiduc arribà a Barcelona. Envoltada de tropes aliades, la ciutat va rendir-se el 9 d'octubre i el Velasco, el virrei de Catalunya, va signar la capitulació. El set de novembre l'arxiduc va jurar les Constitucions catalanes i va ser proclamat rei amb el nom de Carles III d'Hasburg. Quan la guerra estava en un punt crític (la guerra es perdia a la península), el germà de l'arxiduc, l'emperador Josep I, emperador romanogermànic, va morir sobtadament, i la successió del tron imperial va recaure en l'arxiduc. Aquest fet va provocar un canvi important en el suport de les potències europees a la causa catalana.

En 1711 va ser coronat emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, i no va renunciar a la corona hispana fins el 1725 pel Tractat de Viena. En pujar al tron, va fer front als turcs entre 1716 i 1718. I en 1713, a falta de fills masculins, va aprovar la Pragmàtica Sanció que permetia l'ascens de les dones al tron imperial i la indivisibilitat del regne.

Carles va morir a Viena el 20 d'octubre del 1740.