Organització Militar
Els regiments involucrats
L'exèrcit anglès, a imatge de la resta d'exèrcit europeus involucrats a la Guerra de Successió, estava organitzat en un conjunt d'unitats anomenades regiments, cadascuna de les quals restava sota les ordres d'un Coronel. Es tractava de forces professionals, formades per voluntaris que havien triat l'exèrcit com a professió per les més diverses raons. Aquests soldats, usualment procedents de les classes més baixes de la societat així com d'àrees pobres, estaven manats per oficials provinents de la petita noblesa, i que compraven l'accés als diferents graus (tinent, capità, coronel) seguint el sistema conegut com a “asientos”. El Coronel comprava una patent per comandar un regiment de l'autoritat suprema (usualment el monarca), tot armant i uniformant els soldats a partir dels beneficis extrets de la venta de patents per als següents escalafons de la unitat. Sota el coronel hi havia diversos capitans, que manaven cadascun d'ells una companyia (a la que sovint uniformaven ells mateixos) amb el suport dels tinents i la resta de sotsoficials.
L'entrenament era un dels factors determinants en el combat, doncs els sistemes de combats es basaven en complexes formacions lineals que, per la seva mateixa naturalesa, eren molt complexes de maniobrar durant els combats. Per aquest motiu, doncs, la instrucció feta a càrrec dels sergents majors era vital per a assegurar el bon funcionament de la unitat, així com per millorar la potència de foc del regiment.
D'altra banda, els soldats rebien anualment un uniforme amb els colors distintius del regiment, que servien per a identificar els seus membres i proporcionar una imatge homogènia d'unitat. En els regiments anglesos el vermell era el color predominant (fet pel qual anys després serien batejats com a redcoats, o cassaques roges) però, malgrat tot, cada regiment tenia una divisa diferent, que es veia reflectida en la gira de les casaques. Aquests colors podien variar cada any, i si se suma a aquest fet els constants canvis de coronels és certament difícil identificar de manera individual cadascuna de les unitats angleses que van participar en les campanyes catalanes.
James Stanhope fou el comandant de les tropes angleses a Catalunya des del 1708 al 1711. De caràcter irascible, les seves desavinences amb Guido von Starhemberg foren constants, degut a la seva tendència per adoptar tàctiques agressives; malgrat que sovint donaren grans resultats, foren una de les causes de la derrota final anglesa a Brihuega, a causa de la negativa d'Stanhope per a seguir la ruta de retirada cap a Catalunya marcada per Starhemberg.
Notes preliminars
Com podreu veure en aquest apartat, la informació relativa a la presència dels regiments anglesos a la Península Ibèrica, i més concretament a Catalunya, és fragmentària i sovint contradictòria. Entre d'altres problemes tenim el constant traspàs de regiments d'un escenari determinat a un altre (especialment entre Portugal i Catalunya), els problemes derivats de la divergent pronunciació dels noms, i, especialment, el fet que a principis del segle XVIII la organització de l'exèrcit anglès no es regia per cap convenció numèrica. Els regiments, per tant, són diferenciats pel tipus de tropes (foot, horse, dragoons) i, especialment, pel nom del Coronel. Les elevades baixes entre l'alta oficialitat són un altre problema, doncs la mort o baixa d'un coronel suposava el canvi de nom del regiment, com veurem en alguns casos. En aquest llistat s'ha triat nomenar el regiment pel nom del primer oficial que va participar a la campanya peninsular.
Així doncs, s'ha intentat fer una llista coherent dels regiments presents a la campanya, tot fent servir com a fonts principals les Narraciones Históricas de Francesc de Castellví, així com dues seccions particularment interessants del recull publicat pel Ministry at Home sota el títol “An impartial enquiry into the management of the war in Spain”. La primera és el llistat de regiments embarcats cap a la Península del 1703 al 1708, a on s'hi detalla especialment el número de tropes que participaren en el gran desastre d'Almansa. La segona part és el recull de despeses generades per la guerra a la Península, a on trobem referències als diversos regiments en tant que periòdicament s'havia de pagar a les tropes i comprar nous materials (estreps, pistoles, uniformes, etc.).
També s'han utilitzat altres narracions de la guerra, així com dues obres més actuals que intenten recopilar la informació disponible sobre l'exèrcit anglès de l'època. Cal dir, però, que les dades que aporten sovint són contradites per les fonts primàries, la qual cosa indica que encara no es té un quadre general correcte dels regiments anglesos presents a la Guerra de Successió Espanyola. Finalment, les investigacions efectuades per en Francesc Riart a l'Arxiu de la Diputació Provincial de València i a la Biblioteca de Catalunya en relació a les entrades de soldats anglesos als hospitals han confirmat bona part de les informacions recopilades, a banda d'identificar els colors dels diferents regiments.
Cavalleria i dragons
Les unitats muntades angleses participants a la Guerra de Successió eren considerades, pels seus coetanis, com les millors de tota Europa. Malgrat tenir pocs regiments de cavalleria purs, els regiments de dragons anglesos desenvolupaven tasques anàlogues en el camp de batalla amb excel·lents resultats, com es pot veure per exemple en la batalla d'Almenar. Així doncs, a les usuals tàctiques d'infanteria desmuntada, petita guerra i reconeixement típiques d'aquest tipus de soldats se li afegeixen les de càrrega espasa en mà, que tradicionalment eren executades pels regiments de cavalleria.
Pel que fa a la organització, els regiments anglesos estaven dividits en diversos troops, que al camp de batalla s'organitzaven com a 2 o 3 esquadrons, cadascun dels quals comptava amb una dotació de 150 genets. Malgrat que els dragons haurien d'estar dividits en companyies (donat el seu caràcter original d'infanteria muntada), el cert és que els documents anglesos fan servir una denominació indistinta, doncs com ja s'ha comentat anteriorment desenvolupaven tasques típiques d'unitats de cavalleria.
Genet i Granader del Royal Regiment of Dragoons, 1708. Una de les companyies dels regiments de dragons, com era usual en la infanteria, agrupava als millors soldats del regiment com a granaders, tenint uniforme particular diferent de la resta de soldats.
Tambor del Royal Regiment of Dragoons, 1708. Donat que els dragons eren considerats tradicionalment infanteria muntada, les ordres es donaven amb tambors enlloc de les trompetes, usuals en els regiments de cavalleria.
A Catalunya, igual que a la resta de teatres, els regiments constaven normalment d'un 50 o 60% dels efectius teòrics. Els genets anglesos, d'altra banda, es mostraren en tot moment superiors als seus rivals muntats espanyols i francesos, en bona part gràcies a la seva agressivitat i tàctiques. Per una banda, els seus comandants superiors estigueren sempre imbuïts de l'esperit tradicional de la cavalleria com a arma ofensiva, del qual James Stanhope en va ser l'exemple més destacat, tot i que amb resultats desiguals. Per l'altra, i al contrari que la cavalleria borbònica, les tàctiques dels genets anglesos estaven més orientades al xoc amb arma blanca que no pas a l'ús d'armes de foc. El triomf d'aquestes tàctiques durant la Guerra de Successió fou determinant per a l'evolució que l'arma muntada tingué en les dècades posteriors, en les quals cada cop més fou tractada com una arma de xoc pur.
Royal Regiment of Dragoons
Juntament amb el de Harvey és la primera unitat muntada present a la Península, essent enviada a Portugal a finals del 1703. A l'abril del 1705, i sota el comandament de Lord Raby, el regiment és enviat a Catalunya per a donar suport a la revolta antiborbònica, combatent en aquest teatre de guerra fins la desfeta de Brihuega. Durant aquest període el regiment estarà present en multitud d'enfrontaments, tot i que no va participar en la batalla d'Almansa (per estar de guarnició a Cullera), ni tampoc en la d'Almenar (degut a arribar al combat quan la cavalleria borbònica ja havia estat derrotada).
Uniformes del Royal Regiment of Dragoons, 1706. L'uniforme de la dreta, pertanyent a un tambor, està molt més decorat que no pas el de soldat normal (esquerra), donat que és un càrrec de sotsoficial.
Regiment de Cavalleria del Major-General Daniel Harvey
Únic regiment de cavalleria present al teatre de guerra català, arribà a la Península en la primera expedició anglesa a Portugal. És un dels regiments més actius, tot patint la derrota d'Almansa (a on constava de 227 genets). Malgrat que fa patir fortes baixes (tenint menys de 150 soldats a finals de 1707), és reconvertit a Regiment de Dragons, grau amb el que participa la resta de la guerra fins Brihuega, tot tenint un paper molt destacat a Almenar.
Soldat del regiment de Harvey, segons uniforme contemporani a la batalla d'Almenar (1710).
Uniforme del regiment de Cavalleria de Daniel Harvey, 1710. La vestimenta tradicional d'un genet de cavalleria no diferia excessivament de la d'un soldat d'infanteria, excepte pel fet que els primers duien botes enlloc de les sabates dels segons.
Regiment de Dragons del General Major Conyngham
Probablement és un regiment d'arrel irlandesa, donat els noms dels oficials al càrrec. Arriba a Portugal a finals del 1704, amb la segona expedició anglesa sota el comandament de Lord Gallway. Pocs mesos després es torna a embarcar, i sota les ordres de Lord Peterborough participa els combats a Catalunya de l'abril de 1705. Marxa al 1706 cap a València, a on la major part del regiment (150 soldats) és feta presonera a Elx, participant a Almansa tan sols 51 genets sota el comandament del General Major Killigrew. Posteriorment es fa càrrec del regiment el Major-General John Pepper. Rep el reforç de 2 “troops” del regiment de Guiscard, i continuarà fins al final de la guerra, participant en les batalles d'Almenar, Saragossa i Brihuega.
Regiment de Dragons del Brigadier George Carpenter
D'aquest regiment només va estar present a la Península un destacament de 100 genets, formant probablement un esquadró. A l'octubre del 1706 va arribar sota el comandament del comte de Rivers, tot participant a la batalla d'Almansa. A finals del 1707 és traslladat al front nord-europeu, i no hi ha més entrades relacionades. Carpenter, per la seva banda, fou el comandant de la cavalleria anglesa a la batalla d'Almenar.
Uniforme del regiment de Dragons de George Carpenter a l'època de la batalla d'Almansa.
Regiment de Dragons del Comte d'Essex
Igual que el regiment de Carpenter, tan sols arribaren a la Península, a l'octubre del 1706, uns 100 genets. Participà a Almansa, i fou llicenciat a inicis del 1708, tot distribuint-se els seus soldats entre la resta de regiments de dragons presents a Catalunya.
Regiment de Dragons d'Edward Pearce
Originat a partir del regiment d'Infanteria de Lord Barrymore durant el període 1705-1706, aquest regiment estigué present a Almansa, a on constava d'una força de 273 genets. Posteriorment fou dissolt a inicis del 1708, integrant-se els seus 192 soldats a la resta d'unitats muntades. Malgrat tot, existeix una entrada en el llibre de comptes que 24 d'agost del 1709 en la qual es paguen 420 lliures per a la subsistència del regiment de Dragons de “Peirce”, cosa que fa aixecar dubtes sobre la data de dissolució de la unitat.
Regiment de Dragons Pearce, segons l'uniforme que reberen els soldats després de la transformació del 1706.
Regiment de Dragons del marquès de Guiscard
Les tropes hugonots de Guiscard foren reclutades per a la fallida expedició al Llenguadoc per a animar la revolta contra el monarca borbònic. Fracassada aquesta pel mal temps, la unitat desembarca a la Península, a on participarà a la batalla d'Almansa amb un total de 228 efectius. Després de la derrota el regiment de Guiscard es retira cap a Catalunya a on es dissol a finals del 1708, reforçant els seus 287 genets la resta de regiments, especialment el de Pepper.
Regiment de Dragons Peterborough
Aixecat al 1706 a València amb soldats anglesos procedents de diverses unitats d'infanteria, el regiment fou present a Almansa amb una força de 303 genets sota el comandament de Frans von Nassau, donada la marxa de Lord Peterborough cap a Anglaterra. Amb Nassau el regiment es retirarà cap a Catalunya, tot participant en la campanya del 1710, a on el propi coronel va morir durant la batalla d'Almenar. El regiment seguirà en actiu fins a la seva rendició a Brihuega, essent el coronel James Stanhope.
Regiment de Dragons format per Lord Peterborough a València, 1706.
Regiment de Dragons de Lord Rochford.
Aquest regiment arribà a Catalunya a finals de 1708, amb l'expedició del Major-General Wills que intentava assegurar el territori austriacista català davant els atacs borbònics. Participà a la batalla d'Almenar, a on morí el seu coronel, essent substituït per Nicholas Lepell i rendint-se a Brihuega.
Infanteria
En una època en la qual els setges a fortaleses i ciutats eren més nombrosos que no pas les batalles a camp obert, les unitats d'infanteria foren sens dubte el nucli de qualsevol exèrcit. Eliminades ja les piques, els infants anaven armats de fusell amb baioneta foren la columna dorsal de les tropes angleses, tot participant en assalts i defenses en nombrosos setges, així com en grans batalles a camp obert, a on formaven línies quilomètriques compostes per milers de combatents.
La organització de les unitats d'infanteria angleses estava basada en l'equivalència entre la unitat administrativa (el regiment), i la tàctica al camp de batalla (el batalló). Aquest fet és contrari al que practicaven la majoria d'exèrcits, a on cada regiments tenia diversos batallons (normalment de 2 a 4), per la qual cosa s'ha de tenir en compte que els regiments anglesos són sempre inferiors en número de combatents als de la resta d'exèrcits. El batalló, d'altra banda, estava organitzat en una desena de companyies, una de les quals era la dels granaders. Aquesta companyia d'elit agrupava als millors i més grans soldats del regiment, i desenvolupaven les accions més perilloses i agosarades que s'encomanaven al regiment: fer d'avantguarda en els assalts a bretxes, cobrir els flancs del regiment en batalla, cops de mà i emboscades, etc.
A nivell teòric cadascuna de les companyies hauria de tenir uns 100 soldats, formant una unitat de 1.000 combatents. Malgrat tot, rarament els efectius passaven del 30-40% d'aquest número, i a Catalunya es troben regiments formats tan sols per 200 soldats, essent l'usual un número proper als 400 combatents.
La potència d'aquests petits regiments anglesos era molt important. Les seves tàctiques diferien de la tradicional formació de 4 fileres que disparava en salves, emprada en els exèrcits borbònics. Per contra, els anglesos formaven en 3 línies, que executaven un foc amb cadència fet pels 16 pelotons del batalló. Aquesta divisió feia que el foc fos més dèbil però teòricament continu, per la qual cosa podia arribar a ser bastant més efectiu que no pas el dels enemics.
Els regiments anglesos (a on incloem també la infanteria de marina) tingueren certament papers molt destacats en els 2 setges a Barcelona (com a atacants al 1705, i com a defensors l'any següent), així com en la fallida defensa de Lleida (1707). Les baixes en aquests combats foren elevadíssimes, com es pot veure per exemple en la contínua sagnia que hi hagué entre coronels i fins i tot oficials de graus superiors.
D'esquerra a dreta, granaders dels regiments de Richard Gorges, Borr i Hamilton. Aquestes companyies de granaders foren decisives durant els setges de Barcelona del 1705-1706. Com es pot veure en la il·lustració, un dels elements distintius de l'uniforme dels granaders era la gorra granadera (portada pel soldat de la dreta) o la mitra (porta pels altres dos). Eren barrets molt més alts que els tricornis dels combatents regulars, i devien fer que l'aparença d'un granader semblés imponent.
Regiment d'Infanteria de Brudenell
La unitat d'infanteria comandada pel coronel Brudenell fou una de les primeres enviades al front peninsular, arribant a Portugal al 1702. Defensà aquest front fins la unió de les tropes angleses allà establertes amb les desembarcades a Catalunya després del 1706. Al 1707, just abans de la batalla d'Almansa, el regiment havia estat gairebé desmantellat, per la qual cosa no va ser present a la derrota aliada. Al 1708 Johnson es féu càrrec del regiment, que fou traslladat cap al front de Flandes
Regiment d'Infanteria de Lord Montjoy
Desembarcant al 1703 a Portugal, la trajectòria d'aquest regiment és semblant a la del de Brudenell fins al 1707. Unint-se a les tropes comandades per Peterborough (i posteriorment per Gallway), participà en la batalla d'Almansa amb un total de 508 efectius. Probablement el regiment patí fortes baixes durant la desfeta, però encara estigué present a la Península fins al 1709, doncs al juliol s'efectua un pagament de 645 lliures a Lord Montjoy en concepte de subsistència del regiment. És una xifra prou petita per la qual cosa es pot deduir que el regiment estava en quadre (és a dir, amb una dotació de soldats molt petita).
: Uniformes que portaven 2 soldats anglesos del regiment de Montjoy i ingressats a l'Hospital de València durant el 1706.
Regiment d'Infanteria de Lord Portmore
Un altre dels regiments enviats a Portugal a l'inici del conflicte, participà a la batalla d'Almansa amb 462 soldats. Després d'aquesta acció es retirà cap a Catalunya sense, a priori, patir excessives baixes, doncs al novembre del 1707 encara té en actiu 410 efectius. Es desconeix la seva activitat posteriorment a aquesta data, però el regiment, en cas de no ser llicenciat, fou traslladat fora de la Península Ibèrica.
Regiment d'Infanteria de William Stuart
Unitat amb una trajectòria paral·lela al regiment de Portmore, fou desembarcat a finals del 1703 a Portugal. Participà a Almansa amb 467 soldats, tenint-ne encara 386 al novembre del 1707 després de la retirada cap a Catalunya. Es desconeix l'activitat posterior.
Regiment d'Infanteria de Stanhope
Desembarcat al 1703 a Portugal, probablement la major part del regiment fou feta presonera durant el setge de Portalegre del 1704. Malgrat tot, a l'abril del 1705 trobem pagaments al regiment, ara comandat pel Coronel John Hill. S'uneix a l'exèrcit de Gallway, i participa a Almansa amb 472 soldats. Al novembre del 1707 té 437 soldats, que probablement van ser integrats en altres regiments o traslladats a un altre teatre, doncs la unitat de Hill no torna a aparèixer en cap dels documents.
Regiment d'Stanhope, uniforme del 1707 (ja sota comandament de John Hill).
Regiment d'Infanteria de Barrymore
Present a Portugal en el període 1703-1705, fou transformat en el Regiment de Dragons de Pearce, com hem esmentat anteriorment. Cal destacar, però, que a finals del 1708 Barrymore desembarcà a Portugal amb un nou regiment d'infanteria, que romangué allà fins al 1710.
Regiment d'Infanteria de Blood
Desembarcat a Portugal al 1703, estigué present a Almansa amb 461 efectius. Fou un dels regiments més durament castigats del contingent anglès, doncs durant el novembre del 1707 tan sols tenia entre les seves files a 266 soldats. Posteriorment el regiment desapareix dels pagaments, per la qual cosa presumiblement fou llicenciat durant la reforma d'aquell mateix any. Tot i que algunes fonts el situen fins al 1710 a la Península sota el comandament del Coronel Wightman, no existeixen entrades amb aquest nom en el llistat de pagaments.
Regiment d'Infanteria de George Wade
L'inici de l'actuació d'aquest regiment a la Península és confusa, doncs tot i que la majoria de documents el situen al 1706, segons la relació d'embarcaments fou destinat a Portugal al 1703 des de Flandes. El que és segur, però és que a partir del 1707 fou una de les unitats nucli de l'exèrcit anglès a Catalunya, doncs participà tant en la batalla d'Almansa (amb 458 efectius) com en la d'Almenar, rendint-se finalment a Brihuega amb la resta del contingent comandat per Stanhope.
Regiment de Foot Guards
Un fort destacament del regiment d'aquest regiment d'elit de l'exèrcit anglès desembarcà a Portugal a finals del 1704. Malgrat no aparèixer als comptes, degut al fet que no era en sentit estricte un regiment clàssic, va participar a la batalla d'Almansa amb 400 efectius. Probablement les tropes supervivents foren reintegrades al regiment original després de la retirada, doncs no s'esmenta més la seva presència a Catalunya.
Oficial, granader i soldat dels Foot Guards durant el 1707. La gira de color blau és tradicional dels regiments de guàrdies reials, tal i com es pot veure també en el del Royal Regiment of Dragoons i en els Royal Fuziliers.
D'esquerra a dreta: soldat, granader i tambor dels Foot Guards a Barcelona, 1706.
Regiment d'Infanteria de Lord Donegall
Desembarcat a Portugal a finals del 1704. Segons la relació d'embarcaments, el Brigadier Richard Gorges substituí a Donegall com a Coronel a l'abril del 1705, quan el regiment és enviat a Barcelona i Donegall es fa càrrec de la comandància de l'exèrcit anglès a Catalunya (morint, de fet, en un contraatac al castell de Montjuïc, durant el setge de la ciutat del 1706). Al igual que la resta del contingent al front occidental s'integrà amb les forces de Gallway, i participà a la batalla d'Almansa amb una gran contingent de 616 soldats. Fou llicenciat en la reforma del període 1707-1708.
Soldats i Granader del Regiment d'infanteria de Richard Gorges durant el 1706, quan van defensar Barcelona de l'atac borbònic.
Peu: Soldat i Granader del Regiment de Gorges al 1706. Com es pot veure, els uniformes podien variar molt d'una entrega a la següent, tot i que en aquest cas es manté el color de la divisa regimental.
Regiment d'Infanteria de Southwell
El regiment comandat per Southwell va ser un dels protagonistes de l'atac contra Barcelona del 1705. És un de les poques unitats angleses presents durant tota la guerra al front oriental peninsular, doncs a banda de participar a Almansa (amb 505 efectius) va sobreviure a la reforma del 1707-1708 (tenint una plantilla de 411 soldats), i també a Almenar i Brihuega. Al 1708 el regiment passà a ser comandat, fins al final de la guerra, pel Coronel Harrison.
Regiment d'Infanteria de Elliot
Igual que el de Southwell, el regiment comandat per Elliott entrà en acció per primer cop durant la Guerra de Successió en els combats per Barcelona del 1705. Poc després, però, és destinat a Gibraltar com a part de la guarnició que havia de defensar aquesta destacada posició estratègica dels atacs borbònics, tasca en la qual romangué durant la resta del conflicte.
Regiment d'Infanteria de Hamilton
Desembarcat a Barcelona durant el 1705, el regiment no participà en la batalla d'Almansa degut a que els seus efectius s'havien reduït molt. Poc després de la mateixa fou reformat, tot incorporant-se al front de Flandes per la resta de la guerra.
Combatents del Regiment Hamilton durant la presa de Barcelona del 1705. D'esquerra a dreta: Sargent, soldat, 2 granaders i tambor. Com es pot veure, les diferents graduacions tenien combinacions diverses i distintives del vermell anglès i la divisa regimental (en aquest cas de color marronós).
Oficial del regiment Hamilton durant el 1707. La Union Jack, bandera oficial del Regne Unit, començà a utilitzar-se durant aquesta època, tot i que probablement no era d'ús generalitzat dins l'exèrcit anglès (posteriorment britànic).
Regiment d'Infanteria de Charlemont
La unitat comandada per Lord Charlemont participà en l'exitós setge de Barcelona pels aliats de 1705, essent succeït el comandat pel Coronel Alnutt durant 1706. Fou una de les unitats angleses que van defensar Montjuïc durant els combats del 1706, i posteriorment participà en la batalla d'Almansa amb 412 soldats, essent tan delmat que poc després va ser llicenciat.
Regiment d'Infanteria de John Caulfield
Desembarcat a Catalunya procedent d'Irlanda al 1705, el regiment de Caulfield participà a Almansa amb 470 soldats, sota el comandament de Phineas Bowles. Aquest oficial seguí dirigint el regiment durant la resta de la guerra, doncs la unitat s'integrà a l'exèrcit d'Stanhope i participà a les batalles d'Almenar i Brihuega.
Regiment de Royal Fuziliers
Enviat a Barcelona al febrer del 1706 per tal de trencar el setge de la Ciutat Comtal, el regiment restà sempre vinculat a la defensa del territori català. Durant la primavera de 1707 va estar destinat a tasques de guarnició a Girona, marxant cap a Lleida per a defensar aquesta ciutat després de la desfeta d'Almansa. Sota el comandament de Lord Tyrawley aguantà el setge borbònic a la ciutat, capitulant finalment i essent capturat. Existeix una entrada de pagament per a les tropes de Tyrawley al 1710, però, motiu pel qual podem sospitar que part del regiment no va ser capturat a Lleida i, per tant, encara complia funcions de guarnició dins territori català.
D'esquerra a dreta: soldat, granader i tambor del regiment dels Fusellers Reials anglesos durant el 1706.
Regiment d'Infanteria de Breton
Aquest regiment arribà a Barcelona al mateix temps que els Fusellers Reials, sota l'amenaça del setge borbònic. S'uní a les forces de Galway, i estigué present a Almansa amb un contingent de 428 soldats. Sobrevisqué les reformes del 1707-1708, però malgrat que apareix en els pagaments del 1709 i 1710 no va participar en els combats d'Almenar i Brihuega, per la qual cosa probablement estigués destinat a tasques de guarnició a Catalunya fins al final de la guerra.
Combatents del regiment Breton durant el 1706. D'esquerra a dreta: Soldat, Granader i 2 tambors.
Soldat, granader i Tambor del regiment Breton durant la batalla d'Almansa.
Regiment d'Infanteria de Lord Mohun
La unitat comandada per Lord Mohun (sovint esmentada com a Mobun als comptes) arribà a Catalunya com a reforç el febrer del 1706. No participà al combat d'Almansa donat que, igual que d'altres regiments, estava constituïda en aquells moments per pocs soldats a banda de la oficialitat. Malgrat tot, fou reforçat de nou, passant el comandament a mans del Coronel Dormer, amb qui participà a la batalla d'Almenar i la campanya final del 1710-1711, essent capturat sencer a Brihuega.
Com a fet curiós, típic d'aquesta època, Lord Mohun fou sempre famós pels seus constants duels. Va morir en un d'aquests al 1712, essent una notícia molt destacada per la premsa anglesa.
Regiment d'Infanteria de Thomas Caulfield
Desembarcada al febrer del 1706 a Barcelona, la unitat de Thomas (Toby) Caulfield va estar tan sols 1 any a la Península, no participant a Almansa pel seu baix número de soldats. Posteriorment fou traslladada al teatre de guerra de Flandes.
Regiment d'Infanteria de Dungannon
Aquest regiment, arribat a Barcelona al 1706, va tenir una malaurada actuació durant el 1707, doncs va ser capturat en la seva totalitat quan estava sortint de la fortalesa d'Alacant, i no pogué participar en la batalla d'Almansa. Posteriorment fou reformat sota el comandament del marquès de Montandre, amb bona part del seu contingent completat per hugonots francesos. Amb ells va continuar la guerra a la Península fins al 1710, quan fins i tot se li donaren 600 lliures per a poder reclutar tropes addicionals. No sabem, però, quina va ser la localització exacta d'aquest regiment, però certament no va participar ni a Almenar ni a Brihuega i, per tant, difícilment formés part de l'exèrcit d'Stanhope que va atacar Castella.
Regiment d'Infanteria de Watkins
Arribant a l'octubre del 1706 a Gibraltar, aquest regiment formà, junt amb el de Elliot, la guarnició que protegí aquest port dels atacs borbònics fins al final de la guerra, segons els pagaments registrats al llibre de comptes anglès.
Regiment d'Infanteria de Charles Hotham
La unitat comandada per Hotham fou destinada des de finals del 1706 a tasques de guarnició a la fortalesa d'Alacant. Assetjada al 1708, el regiment capitulà junt amb la resta de tropes, essent llicenciat el que quedava del mateix a finals d'aquell any.
Regiment d'Scots Guards
Aquest regiment, sota el comandament del Coronel Mark Kerr, participà a la batalla d'Almansa (amb 429 soldats) 6 mesos després de començar la seva intervenció a la Península. Després de la retirada aliada participà en la defensa de Catalunya durant el període 1708-1710, i contribuí a les victòries aliades d'Almenar i Saragossa, rendint-se amb la resta del contingent anglès a Brihuega.
Soldat i granader dels Scots Guards durant el 1709. Noti's que la gira, com la resta de regiments reials, és blava.
Regiment d'Infanteria de Nassau
No sabem gaire cosa d'aquest regiment, doncs no està registrat en cap de les fonts secundàries consultades. En canvi, segons la relació de transports marítims aquesta unitat desembarcà a Barcelona a l'octubre del 1706, tot participant a la batalla d'Almansa amb 422 soldats. L'estat de comptes també registra pagaments al 1706 pel contingent de Nassau, per la qual cosa es confirma la seva existència. D'altra banda, probablement el regiment fou dissolt en la reforma del 1707, doncs segurament aquest Nassau és el Frans von Nassau que va assumir el comandament del regiment de dragons de Lord Peterborough, morint a Almenar al 1710.
Regiment d'Infanteria de Frédéric de Sybourg
Aquest regiment, de majoria hugonot, fou destinat a la defensa d'Alacant a l'octubre del 1706, destinació a on restà fins l'assalt i presa de la ciutat per part dels borbònics, a on va ser capturat al complet.
Regiment d'Infanteria de Paul de Blosset
Inicialment aquest regiment fou aixecat amb tropes hugonotes, restant a Alacant amb el de Sybourg durant el 1706 i 1707. Aquell any és llicenciat, unint-se els soldats al regiment Sybourg, però immediatament Blosset és nomenat comandant d'un poderós regiment de dos batallons catalans manats per oficials anglesos (respectivament 407 i 508 soldats). Aquesta mesura d'urgència fou presa després de la desfeta d'Almansa, per tal de defensar el territori català, estant els soldats sota paga anglesa. L'últim pagament és efectuat al 1709, per la qual cosa podem suposar que un cop millorada la situació militar del país els batallons foren llicenciats.
Regiment d'Infanteria de Farrington
Aquesta unitat, portada a Catalunya a l'octubre del 1706, no participà a la batalla d'Almansa degut a estar en quadre. Malgrat que algunes fonts el situen a Flandes, realment va formar part del contingent peninsular fins al 1709, moment en el qual desapareixen els pagaments al mateix. Malgrat tot, cal destacar que alguns dels regiments sota paga passaven mesos a Anglaterra reconstruint-se i reclutant tropes, potser el motiu pel qual no surt registrat en cap acció de guerra durant aquest període.
Regiment d'Infanteria de Mackartny
Aquest regiment va desembarcar a l'octubre del 1706, formant part del contingent anglès participant a Almansa (amb una força de 494 soldats). Després de la retirada aliada, al 1709 el comandament passà a mans del Coronel Sutton, amb el qual fou destinat al front de Flandes fins al final de la guerra.
Regiment d'Infanteria de Mordaunt
Arribant l'octubre del 1706 a Barcelona, el regiment de Mordaunt va participar a Almansa, formant amb 532 soldats. Al final de la retirada formà part de la defensa de Catalunya, essent a finals del 1708 el comandant substituït per Windsor. Malgrat estar present al 1710 al teatre de guerra peninsular, es desconeix la seva localització, doncs no participà a les batalles d'Almenar i Brihuega.
Soldat i granader del regiment Mordaunt durant el 1707, tal i com devia estar uniformat durant la batalla d'Almansa.
Regiment d'Infanteria d'Allen
Quan Richard Gorges assumí el comandament del regiment de Donegall, Thomas Allen passà a dirigir el regiment del qual era coronel anteriorment. Al seu torn, Allen fou substituït al 1708 pel Coronel Moore amb qui restà fins al 1710. Es desconeix la localització del regiment, però, dins el front oriental.
Uniforme del regiment d'Allen, segons apareix en diversos registres de l'Arxiu de l'Hospital de València.
Regiments d'Infanteria de Pearce, Newton, Sankey i Stanwix
Aquests 4 regiments desembarcaren a Lisboa al juny del 1707, per tal de reforçar la posició austriacista al front occidental després de la desfeta d'Almansa, a on s'havien desfet bona part dels regiments que defensaven la frontera portuguesa. Hi romangueren fins al final de la guerra, sense que hi haguessin accions dignes de menció, a banda del fracassat intent del 1710 per unir forces amb l'exèrcit d'Stanhope.
Regiment d'Infanteria de Lord Gallway
Al igual que el regiment de Blosset, aquesta unitat es formà al 1707 amb 2 batallons de soldats catalans per por a un atac borbònic contra les posicions aliades dins el Principat, amb 491 i 502 soldats respectivament. Al 1708 fou dissolt, seguint la revifada de la presència aliada a Catalunya.
Regiment d'Infanteria de Saragossa
La unitat, formada al 1707 amb soldats aragonesos, complí el mateix paper que el regiment de Lord Gallway, essent també dissolta poc més d'un any després de la seva formació. Cal destacar que, sobre el paper, fou una formació potent (424 soldats), i que s'ha de distingir del regiment d'aragonesos format per Carles al 1706.
Regiment d'Infanteria de Whetham
Unitat poc documentada, arriba a Catalunya a finals del 1708, i resta en els pagaments d'aquest front fins al 1710. Malgrat tot, la seva presència a Almenar o a Brihuega és incerta, doncs no surt destacada en cap font.
Regiment d'Infanteria de Munden
Arribat a Barcelona en l'última tongada massiva de tropes angleses (finals del 1708), participà en el tram final de la guerra, incloses les batalles d'Almenar, Saragossa i Brihuega, a on fou fet presoner en la seva totalitat.
Regiments d'Infanteria de Lepell
Tot i que en principi arribà a Catalunya al 1708, hi ha entrades al llibre de comptes que es remunten fins al 1705, tot i que es desconeix la localització del regiment. Al 1710 la unitat passa a comandament del Coronel Richard, amb el que participà a les batalles d'Almenar i Saragossa.
Uniforme del regiment Lepell des del 1707 al 1711, quan estava ja sota les ordres del Coronel Richard.
Regiment d'infanteria de Gore
Unitat poc documentada, arribarà a finals del 1708 a Catalunya, tot participant en el combat d'Almenar.
Regiments d'Infanteria de Paston i Carle
Unitats poc documentades, arribaren a finals del 1708 a Portugal.
Regiment de Marines de Saunderson
Aquesta unitat, formada per infants de marina, participà des d'un inici en el conflicte, tot essent un dels protagonistes de la presa de Gibraltar. Seguidament participà en l'atac sobre Barcelona de mitjans del 1705, tot passant després a defensar Girona. Finalment, el regiment, ja sota les ordres de Charles Wills, va formar el pilar de la defensa de Lleida durant el setge del 1707, capitulant amb la rendició de la ciutat. Al 1709 les restes del regiment foren reembarcades.
Regiment d'infanteria de Marina de Charles Wills durant el setge de Lleida del 1707.
Regiments d'Infanteria de Marina de Churchill i Borr
Poc documentada, la seva presència al front oriental es basa en fonts secundàries. Dins dels llibres de comptes, però, se citen continuadament dos regiments de marines en actiu, des dels combats per Barcelona del 1705 fins al final de la guerra, que bé podrien correspondre's a aquestes dues unitats.
Soldat i Granader del Regiment d'infanteria de Marina de Borr durant els combats del 1705 per Montjuïc i Barcelona.
Infanteria de marina anglesa. L'entrada a l'Hospital de la Santa Creu està feta al 1705 sota el nom de Regiment de Rooke. Donat que aquest és el nom d'un dels almiralls anglesos, es desconeix de quin regiment exacte formava part el soldat.
Artilleria
Al contrari que els altres cossos, no es van formar regiments exclusius d'artilleria fins ben entrat el segle XVIII. Així, tot i que les bateries de canons angleses estaven unificades sota el nom de Royal Artillery, s'organitzaven, igual que a la resta d'exèrcits, com a companyies disperses que s'anaven unint i dividint segons les necessitats de cada moment. Tot i això, els soldats anglesos encarregats de mantenir i fer foc amb els canons varen ser uniformats adientment, seguint els patrons comuns a la resta de l'exèrcit, i participant en totes les batalles en les quals hi hagué presència anglesa, tenint especial rellevància la seva actuació durant la batalla d'Almenar.
Uniforme que es va donar als oficials del cos d'artilleria anglès durant el setge borbònic de Barcelona del 1706.
