Equipament
EQUIPAMENT I UNIFORMES
L’uniforme i equipament dels soldats reglats d’infanteria, cavalleria i fusellers de muntanya de l’exèrcit català del 1713-1714 era similar i homologable, quant a components i qualitat, a qualsevol dels utilitzats pels exèrcits implicats en els darrers temps de la Guerra de Successió Espanyola. Fusellers, granaders, genets i artillers comptaven amb un seguit de peces de roba, correatges i armes perfectament estandaritzades.
L’equip bàsic del soldat, el vestit de munició, independentment de l’arma en la qual prestava servei, es composava de: “sombrero” (un tricorni força perfilat), corbata, casaca, jupa, camisa, calces, mitges, polaines i sabates. Aquest equip bàsic podia tenir algunes variacions. Així els soldats de cavalleria portaven botes si eren cuirassers i botins si eren dragons. Els granaders, tant d’infanteria com de dragons, portaven gorra i els fusellers de muntanya prescindien de la corbata, portaven gambeto en comptes de casaca, camisola en comptes de jupa, calces amples i calsilles. Les espardenyes esdevenien calçat de campanya i de recanvi, i eren especialment utilitzades pels fusellers.
El vestit de munició combinava els colors que composaven la divisa d’una unitat. Allò usual era un color de fons per la casaca i un altre diferent per les gires (els punys), repetit en el folre. D’aquest segon color, que era propiament la divisa, també s’en confegia la jupa, les calces i les mitges. Les combinacions eren, però, limitades, per la qual cosa, i per diferenciar millor les unitats amb divises similars, jugaven amb canvis variant el color de la corbata, calces o mitges, i excepcionalment canviant el color de la jupa. Aquest procés de canvi va passar, per exemple, quan es va generalitzar l’ús del blanc en les casaques dels exèrcits de les Dues Corones i dels austríacs. En casos extrems fins i tot el repartiment i color dels botons podia servir per diferenciar una unitat. Les gorres granaderes també estaven subjectes a normativa. La cucurulla era del color de fons i les pales del color de la divisa i podien anar ribetajades amb la lliurea del regiment.
En alguns casos, en els regiments de tradició austriaca, els tambors portaven la divisa inversa, essent la casaca del color de la gira del regiment, i les gires del tambor del color de fons del regiment. També era costum que els tambors anessin lliureats, es a dir amb un galó tapant costures i ribetajant parts de la peça. La lliurea també seguia normes, usualment conjuntava la plata amb el color de la divisa, el de fons o altres. Usualment els aros de fusta de les caixes de guerra o tambors tambe anaven pintades seguint els colors de la lliurea, al seu torn els colors de fons del cilindre del tambor, alternaven triangles flamígers amb els colors de fons i de la divisa.
Pel fa a la cavalleria, la manta i els tapafundes també seguien normes. El color de fons de la manta acostumava a ser concordant amb la divisa del regiment, i el ribet de la manta amb el color de fons de les casaques. Els tapafundes igualment, del color de la divisa, amb riber del color de fons de les casaques. Tanmateix això no era una norma estricta atès que en alguns regiments el color de la manta era concordant amb el de fons de les casaques.
La resta de l’equipament es composava de: bridacú, caselina, baioneta de dolla, espasa o sabre, destraleta de granader i naturalment fusell, pistola o carrabina. Corretges, bosses, bosses de magranes, sarrons i mutxilles s’utilitzaven pel transports dels atuells del soldat.
El soldat d’infanteria reglada anava armat amb fusell, baioneta i espasa, i els granaders amb una bossa de magranes, destraleta i espasa o sabre. Una cartutxera, la caselina, disposada en el cinyell, els permetia portar la munició, fins a vint cartutxos. En ocasions portaven recipients complementaris amb pólvora: el flascó i el polvorí. Les unitats d’infanteria reglada tenien tambors, i sovint, com en el cas de la Coronela de Barcelona, oboes o pifres per ajudar a donar rellevància a les ordres i ajudar a marcar els moviments.
La cavalleria portava les armes que li eren pròpies, eren usuals les carrabines fins i tot en les unitats de dragons, més petites i versàtils que els fusells, que penjaven d’una bandolera gràcies a un passador de ferro. L’armament es completava amb un parell de pistoles llargues que s’ubicaven en sengles fundes a la part davantera de la sella i una espasa llarga, recta i pesant o be un sabre segons les unitats. Les caselines acostumaven a ser més petites que les utilitzades per la infanteria. La cavalleria es dividia en cuirassers, dragons i hussars. Els cuirassers no duien cuirasses, el títol de “coraces” era honorífic. Entre els dragons, atès que eren soldats d’infanteria muntats, era usual l’ús de tambors, altres unitats de cavalleria utilitzaven trompetes per transmetre ordres.
Els fusellers de muntanya composaven el que podríem qualificar infanteria infanteria lleugera, tot i que al llarg del conflicte esdevingueren, cada cop més, una força uniformada i regular. El seu equipament era molt semblant al de la infanteria reglada: sombrero, gambeto, camisola o geleco, camisa, calces abombades i molt amples, mitges, calsilles, o fins i tot botins, i espardenyes. En comptes de caselina portaven una bossa més gran i tova que penjava d’una corretja, i on dipositaven indistintament bales, pedres, cartutxos i potser algunes petites eines. Alguns portaven xarpa amb un parell de pistoles i sovint també apareixen documentades baionetes, punyals i espases. Les ordres es donaven amb el tradicional corn dels miquelets, l’ús del qual es remuntava ja als mítics almogàvers. Els corns eren nàcares, que s’anomenaven “corns marins”, també usaven, però, amb tota probablilitat corns de bòvids i óvids, en qualsevol cas no portaven tambors. Com arma de foc principal trobem fusellers amb fusell i en nombre similar apareixen documentades les més lleugeres escopetes.
La descripció de les peces de l’uniforme i de l’equip dels soldats catalans del periode, homologables com hem assenyalat a les usades per altres exèrcits europeus, seria la següent:
Uniforme
Altres
|
Balística
|
