Introducció

En poc més d'un any la situació a la Península Ibèrica s'havia capgirat de forma dramàtica pels interessos dels aliats. Després la destrucció de l'exèrcit borbònic posterior al setge de Barcelona les continuades discussions entre els punts de vista dels diferents comandants i el rei van donar com a resultat una planificació estratègica plena d'incertesa, que donà temps a Lluís XIV d'ajudar massivament al seu net. D'aquesta manera els borbònics crearen un nou exèrcit que foragitar de Castella a les tropes austriacistes, i mitjançant una superior capacitat de maniobra el seu comandant, el duc de Berwick, aconseguí atrapar a bona part de l'exèrcit aliat a la zona d'Almansa. Les tropes austriacistes, dirigides pel comte de Galway, no estaven en bona disposició per al combat, però així i tot acceptaren disputar una batalla, de conseqüències desastroses per a ells: l'exèrcit aliat fou aniquilat, restant obertes les portes de la corona d'Aragó per a les tropes de Berwick.

Una gran victòria a inicis d'una campanya militar del segle XVIII establia les millors condicions per a explotar l'èxit, i és el que els borbònics van fer en aquell moment. Així van recuperar la major part dels territoris de València i Aragó, i per tal d'acabar amb el front peninsular oriental de manera fulminant procediren a atacar Catalunya. La primera ciutat important era lògicament Lleida, la conquesta de la qual podria obrir de nou el camí cap a Barcelona.

Convent del Roser