Conseqüències
Als campaments de Barcelona va quedar bona part de l’artilleria i de pertrets de l’exèrcit de les dues corones. Malgrat que grups de miquelets van encalçar els fugitius, aquests van poder arribar a franquejar Bellaguarda. Entre morts, ferits, presoners i desertors, els franco-espanyols van perdre gairebé 9.000 soldats. Les pèrdues dels defensors s’estimen en unes 2.000 baixes.
La campanya havia estat desastrosa per als borbònics, i no solament als fronts ibèrics, sinó també als europeus, on Malborough havia derrotat durament als francesos a Ramillies. D’altra banda, després del desastre de Barcelona, els borbònics estaven incapacitats per reprendre qualsevol altra campanya aquell mateix any.
Les disperses forces austriacistes no van saber aprofitar el desgavell de l’expedició a Barcelona. Berwick va quedar custodiant el centre. Galway, amb les tropes angleses i portugueses, no va explotar la indefensió de la frontera portuguesa; va ocupar Salamanca el 6 de juny i encara va entrar a Madrid, totalment desguarnit, el 25 de juny de 1706, on Carles III fou proclamat rei. L’acollida del poble i de la societat qualificada va ser totalment freda: era més del que podien suportar: portuguesos, protestants i catalans imposant el seu rei a Madrid. A tot això, Felip i les seves tropes retirades de Barcelona van tornar a entrar per Navarra i es van reorganitzar a Burgos.
Carles III havia aplegat les seves heterogènies forces i s’havia posat en marxa, suposadament cap a Madrid. Mentrestant, Aragó s’havia amotinat a favor dels austriacistes i Carles va arribar a Saragossa el 15 de juliol per presentar-se davant dels nous súbdits. El gruix de les seves tropes van sortir de Saragossa a l’encontre de les de Galway el 24 de juliol del 1706.
Soldats catalans de la Coronela i de cavalleria representats en el llibre del gremi d'argenters de Barcelona (1707) (AHCB)
