Introducció

 

La presència del rei dels Àustria a Barcelona, la capital del suposat territori traïdor i insolidari, va desfermar la còlera de la cort espanyola. Felip es va apressar a esclafar el seu rival la primavera següent. Un exèrcit va partir de Madrid amb rumb a la frontera catalano-aragonesa, comandat pel mateix Felip i pel general Tessé, al qual s’unirien a les tropes del cavaller d’Asfeld. Felip va partir amb 19 batallons d’infanteria i 19 esquadrons de cavalleria. Al seu torn, un altre exèrcit, amb 21 batallons i 8 esquadrons, partia del Rosselló en direcció a Girona, i encara una flota amb una trentena de navilis havia de posar pressió a la ciutat. El 14 de març de 1706, els exèrcits borbònics a creuaren els límits de Catalunya.

Felip volia una victòria ràpida i fulminant; en aquest sentit va ordenar anar de dret a Barcelona sense ocupar ni ciutats ni fortaleses de la ruta. Lleida i Girona van ser arrabassades i el 2 d’abril del 1706 uns 28.000 combatents borbònics es van plantar davant de Barcelona.