Introducció
La Campanya del 1710
La campanya de 1710 va ser la més intensa de les que es van donar al teatre d'operacions de la Península Ibèrica. La iniciativa canvià de bàndol diverses vegades, i les successives victòries i derrotes varen fer perillar la integritat tant dels dos exèrcits com en alguns moments dels dos joves pretendents a la corona, que van acompanyar els seus generals durant els combats.
El balanç de la campanya, amb quatre batalles importants en un sol any no és gens habitual en els conflictes d'aquesta època, doncs els comandants veien més important l'ús eficient de les forces en setges i defenses de places fortes que no pas arriscar els soldats en imprevisibles batalles a camp obert. Així, al territori principal de la guerra, Flandes, era usual una sola gran batalla anual que, si el temps ho permetia, donava lloc a l'explotació de la victòria, tot intentant arrabassar enclavaments estratègics importants a l'enemic. Aquest és el cas de la gran victòria de Marlborough a Ramillies (maig del 1706), que possibilità la conquesta de Ghent, Bruges i Antwerp en poc temps, en l'anomenat tradicionalment annus mirabilis de la Coalició aliada.
Cal dir, però, que això no va ser habitual en el transcurs de la guerra. La major part de campanyes es van saldar amb una gran batalla a Flandes que, malgrat ésser guanyada pels aliats, mai era decisiva per a acabar la guerra a causa dels diversos problemes que paralitzaven l'exèrcit aliat.
En part, la ineficàcia aliada per sentenciar la guerra ve donada per la complexa aliança que es va enfrontar als borbònics. Cadascun dels seus membres (anglesos, holandesos, imperials, etc.) maldava per orientar l'explotació dels èxits de les tropes de Marlborough cap als seus propis interessos. Aquests estats tenien motivacions diferents, sovint divergents, i per tant hi va haver nombrosos conflictes dins l'Aliança, especialment pel que fa a les negociacions de pau amb Lluís XIV. Fins i tot dins de cada estat hi havia greus discrepàncies, especialment en el cas anglès en el qual els membres dels partits tory i whig tenien idees molt diferents pel que fa al conflicte.
Per altra banda, les elevades baixes que sovint patia un exèrcit en una batalla, fins i tot sortint-ne victoriós, van fer molt difícil explotar la situació posterior, com passà per exemple en les setmanes posteriors a la batalla de Malplaquet (1709). Tenint en compte que després de cada batalla era necessari establir diversos setges per a conquerir les places fortes enemigues que barraven el pas al cor del país enemic, era especialment difícil convertir una victòria tàctica en victòria estratègica.
Dins d'aquesta casuística la campanya que es desenvolupà a la Península Ibèrica fou estranyament decisiva, doncs marcà definitivament la marxa de la guerra en aquest teatre d'operacions.
Per altra banda, les elevades baixes que sovint patia un exèrcit en una batalla, fins i tot sortint-ne victoriós, van fer molt difícil explotar la situació posterior, com passà per exemple en les setmanes posteriors a la batalla de Malplaquet (1709). Tenint en compte que després de cada batalla era necessari establir diversos setges per a conquerir les places fortes enemigues que barraven el pas al cor del país enemic, era especialment difícil convertir una victòria tàctica en victòria estratègica.
Dins d'aquesta casuística la campanya que es desenvolupà a la Península Ibèrica fou estranyament decisiva, doncs marcà definitivament la marxa de la guerra en aquest teatre d'operacions.
