Introducció

Després de la capitulació de Lleida i fins al 1710 no hi hagueren, en el front peninsular oriental, més accions militars a gran escala, donat que els borbònics no tenien capacitat per a iniciar grans ofensives contra Catalunya, tenint en compte la precarietat dels altres fronts que guarnien. Malgrat tot, al 1710 les tropes de Felip iniciaren una campanya que, aquest cop sí, havien d'ésser definitiva per a conquerir Barcelona. Malauradament per als interessos borbònics els aliats havien pogut reconstruir el seu exèrcit, gràcies en bona part a la vinguda massiva de reclutes i diners procedents d'Anglaterra. Així doncs, quan els borbònics intentaren internar-se en territori català per la zona de l'Urgell foren incapaços d'aconseguir resultats profitosos. Malgrat un llarg bloqueig contra la ciutat de Balaguer no van poder conquerir-la, i els continuats reforços que els aliats reberen durant la primavera i estiu del 1710 van fer que el comandant borbònic, el marquès de Villadarias, hagués de retirar-se a les rodalies de Lleida per a evitar mals majors a les seves fatigades tropes.